Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus: "La ciutat ha fet molts esforços per dotarnos d'elements d'atracció turística"

Entrevistes
Tipografia

 

En quin punt es troba el comerç de Reus?
El comerç ha estat un dels sectors que ha patit amb més duresa els efectes de la crisi d’aquests últims anys. Una situació complicada que, sembla, comença a revertir-se si ens atenem a la percepció de les últimes campanyes comercials. Queda clar que alguns establiments ho han passat malament i en alguns casos s’han vist obligats a tancar. Però també és cert que s’han produït noves obertures que han servit per comprovar que el comerç, en situacions com la descrita, es regenera i es reinventa.

 

Les noves tecnologies han influït en el comerç tradicional de la ciutat?
La venda electrònica és un canal important per afavorir les transaccions comercials. Alguns botiguers històrics ja fa temps que han apostat per aquesta via complementària. Però és evident que encara hi ha molt de camí per recórrer. La Cambra realitza, periòdicament, sessions monogràfiques orientades a descobrir el potencial de les noves tecnologies aplicades al comerç tradicional. No s’ha d’entendre com una competència, sinó com un complement. Per fer-ho gràfic, constitueix un aparador més al que ja tenen les botigues físicament. I s’ha d’aprofitar.

 

Encara existeix la figura tradicional del botiguer reusenc?
Més que la figura, existeix l’esperit, una manera d’entendre el comerç i l’atenció al client que constitueix un tret diferencial i un valor afegit innegable per donar relleu al sector. Quan moltes vegades es posa damunt la taula la discussió sobre qui ostenta la capitalitat comercial, ens fixem únicament amb les xifres. Però aquesta capitalitat és una altra cosa perquè té a veure, precisament, amb la manera com actua i treballa aquest comerç. Aquesta figura ben entesa del botiguer tradicional és la que posiciona la ciutat com un referent. I hem d’aconseguir que continuï sent així pel que té de diferencial i específic. 

 

De quina manera creu que ha afectat al comerç la instal·lació del nou centre comercial La Fira?
Malgrat l’innegable actiu que té la ciutat amb el seu centre comercial a cel obert, durant els últims anys s’ha detectat l’existència d’un determinat tipus de client que busca d’altres models que la ciutat no ofereix. Per tant calia buscar la fórmula que ens permetés disposar d’aquest model i que no fos especialment agressiu amb la realitat comercial autòctona. Per això vam creure que la proposta de Metrovacesa era el que més s’adequava a aquest esperit: físicament vol ser un carrer més de la ciutat situat molt a prop del nucli. És un model que té molts més avantatges que el del centre comercial tradicional que es a la perifèria urbana i que provoca fugues més massives de potencials clients. 

 

Creu que la gent que es desplaça fins a La Fira surt del centre comercial per tornar als carrers centrals de la ciutat? Es pot dir que La Fira és quelcom complementari al comerç de tota la vida? 
La campanya de Nadal ja ens ha demostrat que els dos models és retroalimenten perquè la distància entre els dos àmbits és més psicològica que no pas física. Ara bé, per Nadal també es va posar en marxa una ambiciosa campanya de promoció que va afavorir aquesta circulació de persones. Per tant, el que cal és continuar en aquesta línia i potenciant una política d’accions de promoció que permeti posar en valor l’atractiu dels dos àmbits. 

 

Creu que el comerç de proximitat que ofereix Reus és clau per atraure als turistes que visiten la ciutat?
Indubtablement. La ciutat ha fet molts esforços, i en molt bona línia, per dotar-nos d’elements d’atracció turística. La feina que s’ha fet per posar en valor el nostre patrimoni modernista i, paral·lelament, identificar la ciutat amb Gaudí es una bona mostra. Però no hem d’oblidar que un element principal en aquest sentit és la nostra oferta comercial. I si a més es tracta d’una oferta singular i específica com la que podem descobrir al centre de la ciutat, és evident que el reclam turístic és de primer ordre.

 

En els darrers mesos ha caigut el nombre de passatgers a l’aeroport. Com creu que es pot reactivar per atraure un major nombre de visites?
Fa molt de temps que la Cambra està alertant de la situació de l’aeroport de Reus,  amb una davallada constant i progressiva del número de vols que es tradueix, irremeiablement, en la pèrdua de passatgers. Aquesta situació s’ha accentuat d’ençà que l’aeroport del Prat va reorientar la seva estratègia amb els vols de LowCost, captant la majoria de freqüències de Ryanair. Per tant, el que cal és voluntat política per apostar per equipaments com el nostre que són complementaris al d’un gran aeroport com el de Barcelona. Si existeix aquesta intenció, si es destinen els recursos necessaris a la seva promoció i es fan els esforços adequats per captar nous operadors i noves freqüències, farem un salt qualitatiu important. Si no és així, estem condemnat l’aeroport a un ostracisme impropi d’una instal·lació estratègica tan important per afavorir la competitivitat de les empreses del territori i la qualitat de vida dels seus habitants. 

 

Quins són els principals projectes que s’estan duent a terme des de la Cambra de Comerç?
La Cambra està de celebració ja que a finals d’any commemorem el 130è aniversari de la nostra fundació. Una xifra rodona a la que hi arribem amb la satisfacció de seguir treballant en la mateixa línia, la de donar servei a les empreses en àmbits estratègics com són, per exemple, la internacionalització o la formació. O executant iniciatives per afavorir la seva competitivitat com és la Subhasta elèctrica que hem posat en marxa recentment. Però paral·lelament també abordem projectes com la Ganxet Pintxo, la nostra ruta de tapes que arribarà a la desena edició; la Reus Viu el Vi que celebrarem el primer cap de setmana de juny; o els Premis Cambra que els lliurarem durant el segon semestre.

publicitat
publicitat

El temps (Interior)

Reus Spain Pluja forta, 6 °C
Current Conditions
Dia: 6:58 m   |   Nit: 8:49 t
94%     29.0 km/h     33.559 bar
Predicció
DIJ Mín.: 6 °C Màx.: 11 °C
DIV Mín.: 5 °C Màx.: 16 °C
DIS Mín.: 7 °C Màx.: 15 °C
DIU Mín.: 11 °C Màx.: 16 °C
DIL Mín.: 9 °C Màx.: 18 °C
DIM Mín.: 9 °C Màx.: 20 °C
DIC Mín.: 10 °C Màx.: 19 °C
DIJ Mín.: 11 °C Màx.: 20 °C
DIV Mín.: 12 °C Màx.: 21 °C
DIS Mín.: 12 °C Màx.: 25 °C
publicitat